aissos

Retour 

adj.

a. 'inquiet, soucieux'

PRogN 6,45: … Mors? – Oc. – Non potz guerir? – / Ieu no. – E cum? – Tan suy iratz. – / De que? – De lieys, don suy aissos. –

ArnMarB 1,50: Qe·l lonc esper e·l lonc cossir / E·l trop velhar e·l pauc dormir / E·l dezirier de vezer vos / Me ten aisi lo cor aissos

PerdC 8,42: pus en tan gran desgrat / no·s tenc cel qu'es cochos / de so don muir' aissos

BrevAmR5 31623: … Mors? – Oc. – Non potz guerir? / – Hieu no. – E quo? – Tan sui iratz! / – De que? – De lieis don soi aichos.

SFrancA 8.3,5: E quo una vetz, torbatz per mals exemplis, ab ayssos esperit pregues lo Paire misericordios per los fils…

b. a. en [+ n., + inf.] 'soucieux de'

LibScintW 71B,4: No sias aissos en tas richesas, car ren non profeitarant al jorn del juizi.

QuinqSeptB 11d,8: Dreiz es que non deia esser aissos en redre son depte aquel que·l seu non volc aver eschassament